histories sensesucre

La Ciutat que Vull VS La Ciutat que Tinc

2011-04-19T18:50:00.000+02:00

Peça guanyadora del concurs Expresa't Vila-real 2011

Strawberskiing Fish

2011-03-14T18:31:00.000+01:00

Mini-iniciativa londinense-valenciana: 5 minutets al dia d'idees absurdes fetes dibuix. És divertidíssim! Seguirem informant.

Random_three

2011-02-19T21:16:00.000+01:00

Pajarillos

2011-01-10T18:32:00.000+01:00

Bon nadal!

2010-12-24T12:48:00.002+01:00

Carnestoltes 2011

2010-10-25T17:14:00.000+02:00

Proposta de cartell per al concurs Carnestoltes 2011- Castelló i Grau.

Tirant

2010-09-29T12:02:00.004+02:00

Il·lustració per a l'especial "Any de Joanot Martorell" a la revista Som Online.

Woody veraniego

2010-09-29T11:59:00.001+02:00

Fons per a l'especial Filmoteca d'estiu 2010 de la revista Som Online

Art behind the scenes

2010-07-08T13:25:00.001+02:00

Il·lustració per al reportatge especial de la Revista SOM online: "Analizar el arte en 3D"

Sinyó Solidaritat

2010-07-06T10:42:00.000+02:00

Fundació Vicente Ferrer

2010-05-13T15:13:00.002+02:00

Il·lustració per a l'especial Fundació Vicente Ferrer, a la revista SOM online.

abus

2009-12-30T14:31:00.002+01:00

I aprofitaré l'ocasió per a desitjar una bona sortida de 2009 i encara millor entrada al 2010!

The perfect family, the perfect husband

2009-12-04T16:38:00.000+01:00

nene piojoso no caza ratones

2009-10-05T13:44:00.001+02:00

Supervicentín!

2009-09-18T13:52:00.000+02:00

La Comunitat

2009-06-09T12:19:00.002+02:00

Quarta portada revista Camino

2009-05-26T10:02:00.002+02:00

Segon deliri

2009-04-26T18:19:00.000+02:00

el dia 23 que en fas 24

2009-04-23T14:13:00.001+02:00

purissima

2009-01-25T13:29:00.003+01:00

primer deliri

2008-10-02T11:32:00.003+02:00

Longarms Mike jugaba con galletas de colores en los atardeceres sepia del mes de mayo, y recogía flores de la nada con las que adivinaba poesías y cuentos mágicos, que jamás contaba a nadie por miedo a perderlos.

portada revista camino

2008-09-19T13:40:00.001+02:00

prestwick airport II

2008-08-29T23:16:00.001+02:00

prestwick airport

2008-08-28T22:08:00.003+02:00

sobre cels

2008-08-22T12:35:00.003+02:00

Hui no plou, i el cel blau se pot entreveure entre els nuvols blancs i frondosos, perque aci els nuvols no son com en Espanya, que son, semitransparents i filats i suaus. Aci els nuvols, son densos i consistents, com la pasta d’un scon, o en llenguatge pastisser valencia... com la pasta d'un pa saonat! son bonicos, pero fan por, perque pareix que tinguen que pesar i tinguen que caure, i dona moltes ganes d'alsar el bras i tocar-los avore si realment son tan durs com pareixen.

En canvi quan plou, i el cel esta gris ja no se veu cap forma de nuvols, se veu tot gris, l'aigua de la pluja, els edificis, les persones... i pareix que estigues dins d'una caixa sense foradets per a respirar... De moment es divertit, perque es diferent, pero definitivament no podria acostumar-me a viure aixina.

I m'agraden els cels apocaliptics, de quan se fa de nit, i els colors son tan intensos, que pareix que vaja a acabar-se el mon tan pronte com el sol s'endinse en el riu Clyde.

(perdoneu la falta d'accents)

dona fumadora

2008-08-18T23:15:00.003+02:00

Dona fumadora companya de plaça en Aberdeen.

consumo,consumo y comida basura

2008-08-15T23:44:00.001+02:00

Aixo és el que es pot veure al magnific centre comercial Braehead: consumo, consumo y comida basura.

aberdeen

2008-08-15T22:52:00.000+02:00

niñapaseaperro

2008-08-09T21:37:00.003+02:00

Segon dibuixet d'una estància poc productiva en lo que ha dibuixets se refereix. M'he comprat unes aquarel·les, eso si! a veure si trobe temps i espai per a fer-les servir.

Glasgow-renfrew

2008-08-06T22:43:00.004+02:00

Els nens juguen a celtics contra rangers i els cels estan poblats de gavines i avions :)

carmina burana

2008-07-24T13:04:00.000+02:00

Projecte d'animació d'Eina.

my cup of tea

2008-07-21T13:39:00.001+02:00

Exposició de final de curs dels treballs del postgrau d'Eina d'Il·lustració creativa i comunicació gràfica.

Dimarts 22, a les 20.00h -Eina Barra de ferro.

La traviata

2008-06-28T12:08:00.002+02:00

blau

2008-06-08T10:30:00.004+02:00

gris

2008-06-07T18:09:00.004+02:00

blanc

2008-06-05T09:28:00.004+02:00

próximamente

2008-06-03T12:46:00.001+02:00

volum i casetes

2008-05-28T20:26:00.006+02:00

reinventant

2008-05-26T00:04:00.006+02:00

Il·lustracions per al conte adaptació del patito feo. Projecte del taller experimental d'Eina.

tots els mecanismes

2008-05-09T18:26:00.002+02:00

mecanismes, engranatges i boletes de somni

gentdetren

2008-05-06T12:37:00.002+02:00

gentdetren

2008-05-01T18:00:00.003+02:00

gentdetren

2008-04-29T18:32:00.003+02:00

happy happy

2008-04-23T14:49:00.004+02:00

happy birthday!

gentdetren

2008-04-20T17:16:00.000+02:00

gentdetren

2008-04-18T18:43:00.004+02:00

Dos il·lustracions més de la sèrie: Gent del tren.

Euromed 15-04-08

2008-04-15T15:56:00.001+02:00

L6 reina elisenda

2008-04-14T17:28:00.004+02:00

Puc arribar a ser perillosa si tinc una llibreta, un boli i algú segut al davant

telecogresca 2008

2008-04-10T14:29:00.003+02:00

Divendres 18 d'abril. Cartell cortesia del senyor Mike.

animació

2008-04-02T01:00:00.002+02:00

superradio!

2008-03-31T17:32:00.002+02:00

Il·lustració per al cicle de conferències de Publiradio. UAB.

l'amor i l'eixample

2008-03-25T15:13:00.002+01:00

proves de material

2008-03-24T09:47:00.002+01:00

elpartitdefutbolméscurtdelmon

2008-03-17T13:37:00.004+01:00

grattage 2a part

2008-03-17T12:05:00.001+01:00

costa d'atzar

2008-03-16T18:42:00.002+01:00

Existeix un lloc on els edificis neixen sense sentit i en una necessitat per veure el mar amenacen amb tapar el cel.

Gerald McBoing Boing

2008-03-13T23:22:00.002+01:00

Pel·lícula d'animació de 1950, produïda per United Productions of America.

posters

2008-03-13T12:07:00.005+01:00

Rethinking Picasso

2008-03-12T15:01:00.010+01:00

Reportatge gràfic sobre la cafeteria del museu Picasso.

proposta d'il·lustració 3

2008-03-12T14:02:00.002+01:00

Proposta per a la revista Barcelona Educació, per a l'article "Red de escuelas comprometidas con el mundo".

picasso is killing me

2008-03-08T20:50:00.003+01:00

m'encanta

2008-03-08T19:58:00.000+01:00

shit disco - ok

2008-03-04T21:13:00.002+01:00

La inspiració ve quan ve i com ve...

gràcies Raquel :D

vieja gloria

2008-03-04T20:11:00.003+01:00

-A veces es difícil encontrar el término medio -pensó mientras sorbía las últimas gotas agónicas del vaso de ginebra de cada mañana -A veces incluso juraría que no existe el término medio... –dijo en voz alta.

Dejó el vaso sobre la mesa roída y se llevó las manos viejas a la cabeza. Dejó descansar en ellas todo el peso de su desesperación. Permaneció unos segundos sumido en el vacío, sin respirar. De repente la certeza de su abstracción y su inexistencia le provocó algo parecido a una vaga pero incómoda ansiedad. Levantando de nuevo la cabeza fijó la vista en el fondo del vaso vacío cómo si el tenue reflejo de la luz en el vaso turbio pudiera devolverle la tranquilidad.

No se preguntaría cómo había podido pasarle a él. No lo haría porqué era absurdo. Perdido en medio de ninguna parte en aquél maldito motel había decidido ahogar su existencia entre ginebra barata y viejos recuerdos. Llenó el vaso de nuevo, se había despertado sediento.

En un rincón, justo enfrente de donde él estaba sentado, reposaba su vieja compañera. Sin cuerdas, llena de polvo, marchita... mirarla le evidenciaba aquello que iban siendo sus últimos días, pero no quería permitirse apartar la vista ni un solo instante y eludir lo ineludible. Sufriría y moriría con ella, por los viejos tiempos.

-Una vez fui Dios- pensó en voz alta. Y alzó el vaso, con la mirada errante buscando a tientas sus labios agrietados. Recordó entre sorbo y sorbo una hermosa noche de verano, muchos años atrás en la que juró a su ego que él jamás sería viejo.

-Yo jamás seré viejo-repitió para su guitarra. Y se le escapó una sonrisa burlona formando millones de arrugas en su rostro seco, cuando observó sus manos temblorosas. Las ansias de fama infinita le habían hecho obviar aquel acertado propósito de juventud. Se le había pasado el tiempo de la eternidad. Sería algo efímero como el resto de los mortales. Y él no había nacido para eso. Ojalá no hubiera estado tan ciego.

Se levantó de la silla, arrastrándola hacia atrás poco a poco. Se encaminó hacia la mesilla de noche. Abrió el cajón y allí estaba, la pequeña Sarah, un regalo familiar, bonita y poco aparatosa, lo único que brillaba en aquella puta habitación. La besó y se la llevó a la sien. El contacto del metal frío con su cuerpo, que ardía al ritmo de la ginebra y la desesperación, le produjo un alivio celestial. Lo entendió como preludio de la calma absoluta.

-Yo nunca seré viejo-recitó una vez más, con voz grave y pausada. Y apretó el gatillo.
Y se hizo el silencio, porque nadie pudo oír ese disparo y por tanto no hizo ruido.

proposta d'il·lustració 2

2008-03-04T17:00:00.002+01:00

Encàrrec fictici per a la revista Magazine de La Vanguardia, per a il·lustrar la columna d'opinió de Quim Monzó.

2008-02-27T21:15:00.003+01:00

Hay cierta tranquilidad en la noche. Quizás sea la ausencia de luz que descansa a los sentidos omitiendo información. Quizás sea el silencio que se desprende del negro predominante que acoge, arropa y da sentido a todo aquello que nos rodea. Quizás sea porque hasta las interrupciones de luz, diminutas e intermitentes tienen algo de uniformes y monótonas. Todo parece más sencillo y más lógico de noche, porque todo responde a un mismo propósito.

miraunamoderna

2008-02-25T11:18:00.002+01:00

tardor

2008-02-24T13:58:00.001+01:00

vent i pluja i fulles seques...

no podia ser res més que la tardor

madame butterfly

2008-02-23T19:42:00.003+01:00

spot cuore- al fi!

2008-02-09T18:00:00.000+01:00

tan ta taaaan tatatatatatan tataaaaaaaaaaaan!

proposta d'il·lustració

2008-02-08T21:20:00.000+01:00

opera prima

2008-02-03T13:58:00.001+01:00

incroyable...

2008-02-03T01:33:00.001+01:00

Ja que la senyoreta Watling em va deixar plantada ahir a la nit, suposadament per raons de salut, he decidit apagar les penes passant la nit amb el senyor Drexler, decisió de la que n'estic molt orgullosa.

Primerament m'he sorprés de trobar entrades la mateixa tarda del concert tenint en compte el preu i el visitant, però sort que encara en quedaven. El concert ha sigut bastant espectacular. L'auditori és relativament petit i a Drexler se'l veia tranquil i agust. Ha tocat un parell de cançons i després ens ha demanat que fóssim nosaltres qui triéssim el repertori i ell es limitaria a intercalar una petició del públic amb una cançó que li vingués de gust tocar (no necessariament seva). El sumum ha estat quan algú del públic li ha demanat una cançó de Marlango i després una dels Bee Gees... i he arribat a la conclusió que Drexler és un home petit amb moltes moltes coses a dins, sobretot molta música, i que jo des del desconeixement he tingut la sensació de que probablement ell era el millor músic del mon.

El concert ha sigut la màxima expressió de la cançó Mi guitarra i vos. Totalment experimental només la seva veu, la guitarra i alguns arreglos xapucerillos que feia a la perfecció. Les seves intervencions parlades han sigut molt divertides i molt al seu estil irreverent-cortés que poca gent pot fer possible.

Res més. Tenia ganes de fer crònica i aconsellar-vos aquest home que tantes coses té a dins el cap :)

laclara

2008-01-28T00:13:00.000+01:00

La primera clara amb cervesa sense alcohol i gasosa... o era al revés? és igual, ha sigut un cap de setmana molt intens... però demà finiquitem tema clara :)

Que moooonooooooo

2008-01-18T20:28:00.000+01:00

Cortesia de la senyoreta simbiosi :)

animàtic-cuore

2008-01-16T17:19:00.000+01:00

conte reciclat

2008-01-16T16:17:00.000+01:00

Dos trenes que se cruzan. Dos miradas que nunca llegarán a encontrarse.

Ella espera su tren. En un andén vacío resuenan sus pasos magnificando su caminar. Son las 18.13. Su tren se retrasa. No le importa, no tiene prisa. Se sienta en un banco y coloca las maletas a su lado. Hace frío. Frota sus manos heladas esperando encontrar en ello un poco de alivio.

Ella no le conoce, no le ha visto nunca... pero sabe de su existencia. Y sabe que de algún modo estará allí. En aquel tren que llegará cuando el suyo ya haya partido. Rumbo a un destino opuesto. En breve estará pisando aquellas baldosas de enfrente, que ella observa ahora con atención. Las hará resonar. Pero ella no podrá oírlo ¿O quizás sí? Mirando por la ventana a una negra noche que sorprende por temprana. Dejando atrás ciudades, caminos e historias, oirá como un eco resonar aquellos pasos que no conoce, que no ha visto y que realmente no oye, pero sabe de su existencia.

Trata de imaginar sus pies... sí, no cabe duda: Él estará allí. Caminará cabizbajo despacito, como muriéndose de frío, y pensativo capturando cada rincón con la memoria pero sin fijarse en nada. Mirará las baldosas. Pensará en quien las pisó. De algún modo él verá como ella se frotaba las manos de frío y escondía las orejas heladas tras una bufanda gris. Mirará el banco vacío y esbozará una sonrisa imperceptible, demasiado leve para ser sonrisa. Y sabrá que ella estaba allí.

El tren se acerca. Ella se levanta, coge sus maletas y da unos pasos hacia delante. Todo se detiene. El tren queda congelando en su entrada. Silencio sepulcral. Fija la vista en el andén de enfrente. Sonríe y baja la vista. No hay nadie. Pero ella tiene la certeza de que su gesto no ha sido al vacío. Era él.

El tiempo recupera su actividad. El ruido ensordecedor del motor y el chirriar de las vías inunda la pequeña estación. Se abren las puertas. Ella entra. El tren se aleja. Ella desaparece. La estación vacía y fría, más fría que nunca, se sume en un profundo letargo.
El reloj marca las 18.33, los trenes nunca llegan a la hora prevista. Se intuye la llegada de un tren. De nuevo el ruido déspota invade la estación. Es su tren. Es él.

càsting per a treballar en una productora

2008-01-16T10:08:00.000+01:00

convenció de guants solters

2008-01-14T11:42:00.000+01:00

No us heu preguntat mai on van les coses que es perden? doncs, totes les coses no ho sé, però he descobert, que al menys els guants que es perden a Pittsburgh van a parar a este blog: www.onecoldhand.com

2008-01-13T20:22:00.000+01:00

Esta cançó eixia a la cortinilla de la FOX que anunciava la nova serie "DEXTER" la serie no m'agrada massa, la veritat, però la cançó és molt bona! És una versió que James Hall va fer del tema Psicho Killer de Talking heads.

l'1 de febrer tinc una cita

2008-01-13T12:57:00.000+01:00

Feia molt molt que els volia veure... i ara ja tinc la meva entrada :) sé que serà una gran experiència lo presiento...

Marlango - 1 de febrer - Palau de la música

El niño con el pijama de rayas

2008-01-11T10:53:00.000+01:00

Començant per la contraportada ja és un llibre curiós. Sempre em resistisc a llegir el resum de la contraportada perquè m'agrada que els llibres em somprenguen del principi al final, i John Boyne es veu que pensava el mateix que jo.

És molt recomanable i tan senzill i ràpid de llegir que podria ser un pecat no haver-ho fet. Un petit "divertimento" que és més trascendent del que sembla. Ahi queda eso.

fotograma

2008-01-10T20:26:00.001+01:00

Pròximament: SPOT i ANIMÀTIC

Perfí després de molt de temps he posat els peus a terra. Ara ja puc planificar molt millor. Temps d'agenda i calendaris.

coses a fer el dilluns a les quatre

2007-12-12T16:34:00.000+01:00

Fòrum Publiradio:

Segona sessió a càrrec de Ricardo Vives (Vives Ràdio) i Jordi Faus (departament comercial COPE Barcelona).

Moderat per Jordi Ventura (Director General de l’Associació Empresarial Catalana de Publicitat).

17 de desembre ‘07 :: 16 h. :: Sala de Graus Fac. Ciències Comunicació (UAB)

il·luminació tipogràfica

2007-12-10T10:00:00.000+01:00

Lisa Rienermann ha dissenyat aquesta tipografia finestreta. A mi personalment m'encanta :)

Si voleu vore més cosetes http://www.lisarienermann.com/

Tinc ganes de nadal... :$

tinc el secret!

2007-12-04T13:13:00.000+01:00

Tinc el secret per no engreixar-se mai més per Nadal!

Aquesta currada l'ha feta Patricia Waller i podeu veure més cosetes en http://www.patriciawaller.com/en/index.html Però he d'avisar de què la seua habilitat és el "ganxillo" i derivats i no el disseny web. Aixi que no us assusteu!

Lasbecarias

2007-12-04T00:37:00.000+01:00

Senyors i senyores! la Nona i jo ens mereixem molt un viatge a Nova York, aixi que si sou usuaris registrats del Youtube feu el favor de mirar el video i votar-lo!!!! :D

De passo, podeu participar en la promoció de Shandy Cruzcampo i exposar perquè creieu que sou els més indicats per a fer un viatge a l'altra punta del mon. Eso sí, no ho feu massa be que encara ens robareu el viatge!!!

Salut*

ja heu pensat que regalar per nadal?

2007-11-30T15:15:00.001+01:00

Si teniu xiquets de 1 a 7 anys en la llista de rebedors de regals aquest nadal, no podeu deixar de mirar la pàgina http://www.yporque.com/

Fan samarretes especials i molt mones :) jo no és que tinga xiquets d'eixa edat en llista, però me'ls estic buscant!!!

prèvia al rodatge

2007-11-30T14:57:00.000+01:00

De moment, cat woman un poc leoparda però molt sexi, i el batman sembla que vagi en pijama.
Demà el dia de la veritat.

colors de fira santa catalina

2007-11-27T15:18:00.000+01:00

Espere que els vila-realeros alli presents carregareu bé de provisions turroneres, datileres, garrapinyades i castanyeres, perquè la Fira Santa Catalina, és un signe indiscutible de que ja s'acosta el Nadal i n'hi ha que estar preparats!!!!!

fe de erratas

2007-11-24T17:37:00.000+01:00

A l'entrada anterior vaig posar que la direcció web de SEE SOMETHING FEEL SOMETHING era la mateixa que la d'Ikea, obviament no.

La direcció és: www.feelsomething.com.au

el club de la envidia

2007-11-23T18:36:00.000+01:00

El club de la envidia, és una costum que tenien en Ogilvyone, de fer dos reunionetes al mes per a posar en comú totes aquelles publicitats (i derivats) interessants i xaxis del momento. Es veu que es van deixar de fer per alguna rao, però van decidir reemprendre-la i hem inaugurat una nova temporada del club de la envidia.

Ha estat bastant bé, s'han vist coses molt interessants (d'altres no tant) i ahi van un parell d'exemples destacables. BON PROFIT!

Esta ha sigut la meva peça preferida. És una micro per a Ikea Suècia, que anuncia cuines. No deixeu d'entrar i mirar-la perquè és xul·liiiiiiiiiiisima! Premeu el botó del ratolí i arrastreu el cursor a un costat o un altre de la pantalla, vos trobareu una sorpressilla!!!! Val molt la pena!

http://demo.fb.se/e/ikea/dreamkitchen/site/default.html

http://demo.fb.se/e/ikea/dreamkitchen/site/default.html

Esta és una micro per a anunciar la programació una televisió. Demana paciència, com algú ha dit a la reunió, perquè tarda bastant en carregar-se, però el concepte és molt bo i anivell de casting és una passada. Val la pena.

temps era temps

2007-11-22T15:25:00.001+01:00

expresions taronja

2007-11-22T15:23:00.000+01:00

postal service no és un vino

2007-11-20T22:36:00.000+01:00

Tinc mal de cap , la panxa buida literalment i no fa sol, però avui és un dia extanyament dolç. No fa fred, ni vent, el matí se m'ha fet etern però he guanyat coses que no tenia. He descobert que estic enamorada de moltes coses i d'una persona i que no tot és blanc o negre, només s'ha de tenir paciència.

De la filosofia que unes copes de vi aporten extreiem que el silenci genera interés, que per semblar creíblement tímida has de ser insegura, i que per enamorar-te d'una persona, aquesta se t'ha de mostrar com a tal.

Para más info www.fotolog.com/nonnette , una companyera de fatiga mooooooolt digna i molt cool :)

Carlitos y Patricia y las N0 reglas para trabajar en lo que te gusta

2007-11-16T09:28:00.000+01:00

El Carlitos i la Patricia, s’ho han muntat per solitari, una empresa petita amb grans aspiracions. Ahir a la nit van fer una “conferència” a Complot per explicar les seves intencions i les seves experiències.

Després de modificar el títol de la conferència “Las 10 normas de Carlitos y Patricia para trabajar en lo que te gusta” per “Las N0 normas de Carlitos y Patricia para trabajar en lo que te gusta”; van llençar per l’aire mils paperets de colors amb preguntes escrites. La idea era crear un col·loqui, més que una conferència i evitar la vergonya bastant comú dels assistents de formular una pregunta.

Després de tot el que vaig veure, m’atreveixo a concloure que la primera no regla sembla ser tenir clar el que vols fer i el que t’agrada... sembla bastant obvi de fet, però era el principi de resposta que donaven a cada pregunta.

Totes les respostes venen condicionades per aquest paràmetre, tant si és millor un book gigante o un book minimal, o buscar feina a Barcelona o a Madrid. “En Madrid està el negoci i en Barcelona la vida” així que, ja veieu tot és relatiu.

Són una parella molt maja, i realment han donat tants tombs que és molt interessant escoltar-los i a l’hora fa molta por... perquè veus tot el que et queda per passar per fer alguna cosa decent al món de la publicitat...

Ai pimpines publicitarios... si nos queda guerra...

Foto robada de: http://martaltes.blogspot.com/2007/09/carlitos-y-patricia-en-busca-del-cerdo_16.html

Oju

2007-11-14T15:56:00.000+01:00

Oju amb això!
Li vaig dir al meu germanet que li dissenyaria una corbata per a la seua graduació... però realment no crec que siga capaç de superar això...
La pàgina on venen esta coseta es : http://www.thinkgeek.com/apparel/hats-ties/9352/
N'hi ha alguna altra cosa interessant, però menos impactant.

*

2007-11-13T20:12:00.000+01:00

Leviathan. Curt d'animació realitzat a l'escola Massana. Premi per a qui endevine quin és el meu trocet! juju

*

finestres per veure el mar

2007-11-13T19:15:00.000+01:00

Algun dia tindré una casa de color blanc en la carpinteria blava i una moto com esta. Ja veureu ja...

2007-11-12T12:12:00.000+01:00

Cervantianos i cervantianes!! el vostre cole fa 75 anys aquest mes! La setmana que ve hi haurà una exposició de fotos antigues i més cosetes a les sales de la Caixa Rural. El cartell corre a càrrec d'una servidora... lo demés ja no, però pot ser molt divertit!

Si podeu passar-vos, o coneixeu a algú que anara al col·legi Cervantes aviseu-lo! Si teniu algun dubte podeu preguntar al cole mateix :)